Aspec y persunaliteies
dl‘autonomia

L architet

Silvius Magnago
(1914 – 2010)

Scopri di più

Mediadus

Alcide Berloffa

(1922 – 2011)

Esponënt dla seziun dl Südtirol dla Democrazia Cristiana, che é stada por tröc agn partí de govern, y porsona de referimënt che á tres ciaré che la politica dl Südtirol gniss capida.  

Lit.:
Berloffa, Alcide: Gli anni del Pacchetto, Balsan 2004.
Peterlini, Hans Karl: “Eine Zigarette, Berloffa”, intervista cun Alcide Berloffa, ff – Südtiroler Wochenmagazin n. 29 di 18.07.2002.

Scopri di più

Vescovo Joseph Gargitter

(1917 – 1992)

Vësco de Porsenú (1952-1964) y dla Diozeja de Balsan-Porsenú (1964- 1986) che á fat da mediadú important danter i grups linguistics y les perts en contrast.

 

Lit.:
Gelmi, Josef: Bischof Joseph Gargitter: (1917-1991); der Friedensstifter; einer der bedeutendsten Bischöfe unseres Landes, Porsenú 2016.

Frenes, Alfred: Al servizio della fede: Vescovo Joseph Gargitter, Balsan 1997.

Scopri di più

L rie troi de viers dl’autonomia.
Pionieres, acumpaniadëures y prutagonisć

L’Acurdanza de Paris

L’Acurdanza de Paris, nce tlameda Acurdanza De-Gasperi-Gruber, ie unida stluta ju ai 5 de setëmber dl 1946 pra la tratatives de pesc do la Segonda viera mundiela per regulé la cuestion dl Südtirol. La ne ova nia acuntentà la speranzes dla populazion de ruvé inò pra l’Austria, ma la mpeniova la Talia a purté inant “mesures per la scunanza dl carater etnich y dl svilup culturel y economich dla grupa linguistica tudëscia”. La grupa linguistica ladina ne univa nia nunzieda ma n ova pudù la tò n cunscidrazion pra la mesures d’autonomia suzessives. Coche njonta al’acurdanza de pesc sotscrita dala Talia cun i pudëies aleac che ova venciù la viera à l’Acurdanza de Paris na gran mpurtanza a livel de dërt internaziunel. I sotscrijënc per la Talia y l’Austria fova:

Alcide De Gasperi
(1881 – 1954)

Per truep ani Presidënt dl Cunsëi di ministri dla Talia.

 

Lit.:
Giovanni Bernardini (a cura di): L’Accordo De Gasperi-Gruber. Una storia internazionale, Trënt, 2016

Karl Gruber
(1909 – 1995)

Politich dl Tirol y ntlëuta Minister austriach per i Afares cun l ester.

 

Lit.:
Gehler, Michael (dat ora): Gescheiterte Selbstbestimmung. Die Südtirolfrage, das Gruber-De Gasperi-Abkommen und seine Aufnahme in den italienischen Friedensvertrag 1945–1947. Akten zur Südtirol-Politik 1945–1958, vol. 1, Dispruch/Viena/Bulsan 2011.

Bernardini, Giovanni (dat ora): L’Accordo De Gasperi-Gruber. Una storia internazionale, Trënt 2016.

L prim Statut d’autonomia

L’autonomia dl Südtirol à si fundamënta tl’Acurdanza de Paris, ma tl 1948 fovela unida slargëda ora sun duta la Region Trentin-Südtirol y tlo fova i partic talians tla maiuranza. La melcuntentëza pervia che la defendura dla populazion tudëscia ne univa nia realiseda ova menà ala politica dl “Los von Trient” (demez da Trënt) y a tratatives longes y zariëuses, nce acumpaniedes da atentac per arjonjer l segondo Statut de autonomia dl 1972. Persunaliteies sudtirolejes mpurtantes de chësta prima fasa fova danter l auter:

Erich Amonn (1896-1970)
Critich dl’acurdanza Hitler-Mussolini dl 1939 per l’espatriazion dla populazion dl Südtirol ti Paejes Tudësc (“opzion”). Ntan la Segonda viera mundiela se àl mpenià tla resistënza contra l’ocupazion nazista. Chësta fundamëntes fova mpurtantes y l ova metù tla cundizions de pudëi se marciadé ora tres tratatives cun i aleac la costituzion dl partit populer dl Südtirol, la Südtiroler Volkspartei (SVP). Amonn devënta nsci l sëurastant fundadëur de chësc partit. L ova dl prim dedicà si mpëni al’autodeterminazion y pona al prim Statut d’autonomia.

Lit.:
Heiss, Hans/Lechner, Stefan: Erich Amonn. Bürger, Unternehmer, Politiker. 1896-1970. Ein Porträt, Bulsan 2019.
Karl Tinzl (1888-1964)
Bele deputat tl Rëni dla Talia. Dal 1943 al 1945 prefet dla provinzia de Bulsan, giurist de referimënt dla SVP, dal 1954 al 1956 sëurastant dl partit (Obmann), dal 1953 al 1963 reprejentant dl Südtirol tl Parlamënt talian. Tl 1958 àl presentà iló sciche prim sotscrijënt la schiza de n prim Statut de autonomia mé per l Südtirol.

Lit.:
Trompedeller, Annuska: Karl Tinzl (1888-1964). Eine politische Biografie, Dispruch/Viena/Bulsan 2007.
Friedl Volgger (1914-1997)
Cumëmber dl “Andreas-Hofer-Bund” (AHB), l muvimënt antifascist y antinazist. Tl 1944 vëniel depurtà tl ciamp de cunzentramënt de Dachau, do la fin dla viera iel stat cumëmber dla delegazion sudtiroleja per la tratatives de pesc a Paris, dadedò per truep ani funzioner dla SVP.

Lit.
Volgger, Friedl: Mit Südtirol am Scheideweg: Erinnerungen eines KZ-Häftlings, Journalisten und Politiker (überarbeitete und ergänzte Neuauflage), Bulsan 2014.

Kanonikus Michael Gamper (1885-1956)
Reprejentant mpurtant dla resistënza pazifica antifascista y antinazista. Sciche diretëur dla zaita “Dolomiten” ovel abù na gran nfluenza sun la poltica sudtiroleja, si articul dal titul “Todesmarsch der Südtiroler“ dl ann 1953 sënia na ëuta politica.

Lit.:
Steininger, Rolf (dat ora): Ein Leben für Südtirol. Kanonikus Gamper und seine Zeit, Bulsan 2017.

 

Hillebrand, Leo: Medienmacht & Volkstumspolitik: Michael Gamper und der Athesia-Verlag, Dispruch/Viena 1996.

Otto von Guggenberg (1887-1971)
Cumëmber dla delegazion austriaca pra la tratatives de pesc a Paris, sëurastant dl partit dal 1952 al 1954, dal 1948 al 1958 deputat tl Parlamënt talian. L fova stat a cë de n assaut demustratif ala Prefetura de Bulsan, cossa che à ala fin purtà a miuramënc pra l Prim Statut de autonomia.

Lit.:
Guggenberg, Carl von: L’Altro Adige. Dableiber e optanti per la nascita della Stella Alpina, Bulsan 2022.

La revolta de palaz

Hans Dietl (1915-1977)
Dal 1952 tl Cunsëi dla Region sciche assessëur per l’agricultura y i bòsc. Cun chël che l ova demustrativamënter dat la demiscions dal Guviern regiunel tl 1955 àl nvià via l “Los von Trient” y l curs de autonomia nuef dla SVP, ma ala fin ne fovel nia cuntënt cun l resultat de chësc curs de politica nuef.

Lit.:
Peterlini, Hans Karl: Hans Dietl. Biografie eines Südtiroler Vordenkers und Rebellen. Mit Auszügen aus seinen Tagebüchern, Bulsan 2007.
Franz Widmann (1921-2012)
Per truep ani funzioner dla SVP. L ova purtà pro dassënn a mëter a jì la veles di sëurastanc nueves dl partit y ova partezipà ala nsci tlameda revolta de palaz.

Lit.:
Widmann, Franz: Es stand nicht gut um Südtirol. 1945-1972. Von der Resignation zur Selbstbehauptung. Aufzeichnungen der politischen Wende, Bulsan 1998.

La melcuntentëza for majera pervia che l’autonomia ne univa nia realiseda ova menà a n’ëuta. Pra la nduneda provinziela dla SVP dl 1957 fova tan che duta la dirigënza dl partit unida barateda ora. Do chësta “revolta de palaz” tl 1957 cunediva l sëurastant nuef dl partit Silvius Magnago pra la demustrazion a Sigmundskron l “Los von Trient”.

La nuet di fuesc

Contra la pusizion dl guviern talian fovel unì a se l dé dl 1956/1957 atentac de desmustrazion da pert de na grupa ntëur Hans Stieler. Tl medemo tëmp se ovel furmà ntëur l marcadënt Sepp Kerschbaumer de Frangart l “Befreiungsausschuss Südtirol” (BAS). L’azions dl prim politiches univa po for plu renfurzedes da atentac. N la nuet dai 11 ai 12 de juni dl 1961 se ovel purtà pro na lingia de atentac cun 37 stendri dla lectrisc sautei per aria. La cunseguënza fova mperjunamënc, malterjamënc y na escalazion de viulënza, ma nce la istituzion dla Cumiscion di 19 per ruvé a na soluzion politica per l Südtirol.

Sepp Kerschbaumer (1913 – 1964)
Figura simbolica di atentac tl Südtirol. L ova dant cialà de mené l’atenzion ala problematica dl Südtirol fajan n scioper dla fam y metan ora, scebën che l fova pruibì, la bandiera tiroleja. Do la “nuet di fuesc” iel unì arestà. Pra l pruzes a Milan ovel fat mprescion nce pra i media talians cun si maniera de vester ala bona y determineda. Cundanà a belau 16 ani iel mort te perjon tl 1964.

 

Lit.:
Fontana, Josef/Mayr, Hans: Sepp Kerschbaumer, Eine Biographie, Bulsan 2011.
Peterlini, Hans Karl: Feuernacht. Südtirols Bombenjahre. Hintergründe, Schicksale, Bewertungen, 3. ed., Bulsan 2021.

La grupa dl “Aufbau”

L curs plu sciorf dla SVP ova pra si sëurastanc destumei menà a critiches ti cunfrunc de na politica da si pont de ududa massa radicala y economicamënter danejënta. Coche grupa nsci tlameda dl “Aufbau” (recostruzion) se à chisc politics prejentà al publich cun n apel che ie unì tëut su sciche n atach ala politica de Magnago. L reprejentant plu vijibl de chësta grupa fovaToni Ebner, l suzessëur de Kanonikus Michael Gamper tla direzion dla zaita Dolomiten:

Toni Ebner (1918-1981)
Cofundadëur dla SVP, dal 1948-1963 parlamenter, dal 1951 diretëur dla cësa editëura Athesia, danter l 1951-1952 y 1956-1957 Obmann dla Südtiroler Volkspartei y nchin dl 1969 reprejentant tla nduneda parlamentera dl Cunsëi d’Europa.

Lit.:
Steininger, Rolf: Steininger, Rolf: Toni Ebner 1918–1981. Südtiroler Politiker, Journalist, Unternehmer, Bulsan 2018.
Baratter, Lorenzo: Toni Ebner 1918–1981. Con la Heimat nel cuore, Bulsan 2020.

L pachet

Cun la partezipazion mpurtanta de Silvius Magnago foven stac boni de se marciadé ora cun l guviern talian l nsci tlamà “pachet”, che ie deventà la fundamënta per l segondo Statut de autonomia dl 1972. Dl pachet cun 137 mesures, 25 sotmesures y 31 notes fovel unì rujenà tla grupes locales dla SVP de duta la provinzia. Pra chësta descuscions se ovel furmà doi grupes plu o manco unfat stersces. La pustejedes fova dantaldut do l 1967 bendebò ciaudes. Ma a ti cialé de reviers univeles, nce da pert de chëi che fova contra l pachet, ratedes n ejëmpl d’esprescion de gran democrazia. I sustenidëures ntëur Silvius Magnago ova pra la nduneda provinziela ai 22 y 23 de nuvëmber 1969 pona arjont cun 583 ujes d’apurvazion contra 492 ujes cuntreres y 15 astenscions na pitla maiuranza. L antagonist de Magnago, Peter Brugger, che ova perdù la vela, ti à do la cunedida dl resultat sport la man a Magnago y se à dadedò, coche la majera pert de chëi che fova dant stac contra l pachet, mpenià per si realisazion.

 

Lit.:
Stocker, Martha: Die Paketschlacht. Ringen um die richtige Entscheidung in der Südtirolfrage, Bulsan 2019.
I sustenidëures dl pachet
Pra la nduneda provinziela dezidënta di 22 y 23 de nuvëmber 1969 tol la parola 52 ëi y una na ëila, Margit Schwienbacher dal Burgraviat. La jiva dantaldut dla dumanda sce n ëssa pudù ti avëi crëta a n stat che ne ova nchin ntlëuta nia mantenì si parola. Silvius Magnago y chëi che l susteniva fova dla minonga che n dassova ti dé la crëta. Pra chisc fovel danter l auter nce i sëurastanc de raion dla SVP Robert Kaserer y Toni Kiem, i parlamenteres Karl Mitterdorfer, Roland Riz y Friedl Volgger coche nce i assessëures provinziei Franz Spögler y Toni Zelger.
I politcs che fova contra l pachet
I politics che fova contra l pachet sotrissova dantaldut si deblëzes y fova dla minonga che n ëssa pudù se damandé deplù. I ne ti ova nia crëta al Stat, n pert nce per prinzip. Pra la persunaliteies plu mpurtantes fovel, dlongia l averser plu mpurtant de Magnago, Peter Brugger, i assessëures Alfons Benedikter y Joachim Dalsass, l parlamenter Hans Dietl, l vizeambolt de Bulsan Hugo Gamper, i sëurastanc de raion Hans Karl Neuhauser (Puster) y Erwin Walcher (Bulsan).
Peter Brugger (1920 – 1986)
L politich plu cunesciù che fova contra l pachet ie stat dal 1952 al 1967 cunselier tl Cunsëi dla Region y tl Cunsëi dla Provinzia y assessëur per l’agricultura, dal 1956 al 1964 iel stat portausc dla SVP tla Jonta regiunela, dal 1967 nchin che l ie mort reprejentant dl Südtirol tl Senat a Roma.

 

Lit.:
Brugger, Oktavia (dat ora): Peter Brugger. Eine politische und persönliche Biographie, Bulsan 1996.

A inuem dla unità dl Tirol

L Südtirol fova na cuestion de cuer per la politica dl Tirol. Per desëines d’ani fovel for al prim post sun l orden dl di dl guviern dl Land Tirol. Na mutivazion per chësc fova nce l sentimënt sterch dla unità dl Tirol tla populazion.

Viktoria Stadlmayer (1917 – 2004)
Dal 1957 al 1985 àla menà l “Südtirol-Referat” dl guviern dl Tirol. La ie stata n’esperta nfluenta dla diplomazia austriaca n cont dl Südtirol.

Lit.:
Riedl, Franz Hieronymus (dat ora): Tirol im 20. Jahrhundert. Festschrift für Viktoria Stadlmayer zur Vollendung des 70. Lebensjahres in Würdigung ihres Wirkens für das ganze Tirol, Bulsan 1989.
Franz Gschnitzer (1899 – 1968)
Prufessëur universiter y politich, Secreter de stat per Cuestions oradecà tl Ufize dl Canzelier (1956-1959) y tl Ministere per l ester (1959-1961). L ie stat un di sogec che à tëut pert dassënn ala politica austriaca revardënta l Südtirol.

Lit.:
Barta, Heinz/Kohlegger, Karl/Stadlmayer, Viktoria (dat ora): Franz Gschnitzer Lesebuch. Anläßlich des 25. Todestages von Franz Gschnitzer am 19. Juli 1973, Viena/Dispruch 1993.
Eduard Wallnöfer (1913 – 1989)
Presidënt dl Land Tirol (1963-1987) descendënt dl Südtirol. L ie stat na persunalità y n sustenidëur de mpurtanza per la cuestion sudtiroleja dla politica austriaca.

Lit.:
Humer, Hanns: Eduard Wallnöfer. Eine Biographie, Dispruch/Viena 1999.

A livel nazional
y internazional

Bruno Kreisky
(1911 – 1990)

Al é sté Minister di Afars cun l’ester austriach dal 1959 al 1966; te chësta funziun s’ál dé da fá te na manira ejemplara por l’internazionalisaziun dla chestiun dl Südtirol dan les Naziuns Unides, dal 1970 al 1983 él sté Canzelier federal dla Republica Austria.

 

Lit.:
Pfeifer, Gustav/Steiner, Maria (dé fora): Bruno Kreisky und die Südtirolfrage /Bruno Kreisky e la questione dell‘Alto Adige, Publicaziuns dl Archif provinzial, Balsan 2016.

Aldo Moro
(1916 – 1978)

Personalité importanta da n gran influs dla Democrazia Cristiana, por agn alalungia partí de govern, dal 1963 al 1968 y dal 1974 al 1976 él sté Presidënt dl Consëi di ministri; por la conclujiun positiva dles tratatives por le pachet dl Südtirol él sté na personalité determinanta.

Lit.:
Moro, Aldo/Fondazione Aldo Moro (dé fora): L’intelligenza e gli avvenimenti. Testi 1959–1978, Milan 1979.

Giuseppe Saragat
(1898 – 1988)

Cofondadú dl PSDI, le partí sozialist democratich talian; sciöche Minister di Afars cun l’ester talian dal 1963 al 1964 y sciöche Presidënt dla Republica dal 1964 al 1971 ál porté pro te na manira dezisiva al andamënt positif dles tratatives.

 

Lit.:
Indrio, Ugo: La presidenza Saragat. Cronaca politica di un settennio 1965-1971, Milan 1971.

Atuaziuns y comedöres
de percurs

Tres le Statut de autonomia dl 1972 ál messü gní cherié, feter fora dl nia, ciamps aministratifs nüs y complesc. A chësc ál porté pro te na manira determinanta, danter tröpes d’atres personalités, Waltraud Gebert (politica soziala, frabiché abitatif), Anton Zelger (scora y cultura todëscia y ladina), Franz Spögler (economia, turism), Joachim Dalsass (agricoltöra), Giorgio Pasquali (contrada, sconanza dla natöra y dl ambiënt, plü tert ombolt de Balsan), Giuseppe Sfondrini (scora y cultura taliana, plü tert industria y formaziun profescionala), Remo Ferretti (scora y cultura taliana) y Valentino Pasqualin (danterater Vizepresidënt dla Provinzia, plü tert ombolt de Balsan). Klaus Dubis s’á fat miric sciöche assessur regional dantadöt por la rezeziun di programs de radio y televijiun de lingaz todësch y ince por l’istituziun dl radio y dla televijiun por le Südtirol (Ras). Na personalité importanta é ince stada Hans Rubner, che é sté por tröc agn assessur por i laurs publics, i stödafüch y la proteziun zivila y dal 1987 inant senatur. D’atres personalités dër relevantes por l’atuaziun, l’acompagnamënt critich y le svilup dl’autonomia é ince stades:

Peter Brugger (1920 – 1986)
1951–1967 deputato al Parlamento altoatesino e assessore provinciale all’agricoltura, 1967 fino alla morte rappresentante altoatesino al Senato romano.

Alfons Benedikter
(1918-2010)

Sciöche comëmber dl Consëi provinzial dal 1948 al 1998 y assessur por plü agn él sté öna dles personalités plü marcantes dla storia dl’autonomia. Ince sce al ê cuntra le pachet, él sté le plü gran mediadú y l’acompagnadú plü important de Magnago tles tratatives por l’atuaziun dl secundo Statut d’autonomia.

 

Lit.:
Benedikter, Thomas: Den Grundsätzen treu geblieben. Alfons Benedikters Wirken für Südtirol im Spiegel der Erinnerung, St. Pauls/Eppan 2012.

Alexander Langer
(1946-1995)

Fondadú dl movimënt interetnich tl Südtirol che á critiché dassënn le sistem dla sconanza dles mendranzes tl Südtirol basé sön la spartiziun di grups linguistics. Cun le tëmp á chësc ince porté a n valgönes comedöres de percurs.

 

Lit.:
Baur, Siegfired/Sbarba, Riccardo Dello (dé fora): Aufsätze zu Südtirol – Scritti sul Sudtirolo 1978–1995, Maran 1996.
Langer, Alexander: La scelta della convivenza, Roma 1995.

Eva Klotz
(*1951)

Fia dl combatënt por la liberté Georg Klotz y aconsiadëssa provinziala dal 1983 al 2007. Ara é stada la rapresentanta plü prominënta dl dërt de autodeterminaziun por le Südtirol y dl destacamënt dala Talia deache ara é dla minunga che l’autonomia sides a dorada lungia massa püch por garantí la sconanza dles mendranzes dl Südtirol.

 

Lit.:
Klotz, Eva: Georg Klotz. Freiheitskämpfer für die Einheit Tirols. Eine Biographie, 4. ed., Neumarkt 2010.

Pietro Mitolo
(1921 – 2010)

Rapresentant plü important dl partí neofascist y postfascist Movimento Sociale Italiano (MSI), al á critiché les desposiziuns dla sconanza dles mendranzes che gnô conscidrades dala popolaziun taliana na privaziun de privilegs.

 

Lit.:
Gatterer, Joachim: Aus den Kriegstrümmern zur Demokratie. Zum politischen Werdegang von Alfons Benedikter, Pietro Mitolo und Egmont Jenny, te: Pallaver, Günther (dé fora): Politika 11. Jahrbuch für Politik/Annuario di politica/Anuar de politica, Balsan 2011, pl. 325-338.
Ignazi. Piero: Il polo escluso. Profilo storico del Movimento sociale italiano, Bologna 1998.

Luis Durnwalder
(*1941)

Suzessur de Silvius Magnago sciöche Presidënt dla Provinzia (1989-2014); al é sté de gran importanza por süa politica daverta devers dla popolaziun taliana, la modernisaziun dla politica economica y le svilup dl’autonomia devers de n’autonomia dinamica.

 

Lit.:
Asam, Robert: Der Luis. Luis Durnwalders Aufstieg zur Macht. Die Biographie, Bolzano 2001.
Durnwalder, Luis/Gehler, Michael: Luis Durnwalder. Erinnerungen. Im Gespräch mit Michael Gehler, Desproch 2021.

Wendelin Weingartner
(*1937)

Presidënt dl Tirol dal 1993 al 2002, al á porté pro te na manira determinanta a prospetives nöies por la colaboraziun sura i confins fora danter le Tirol, le Südtirol y le Trentin y al svilup dl pinsier dl’Euregio.

Lit.:
Föger, Gerhard: Wendelin Weingartner: Skizzen eines Landeshauptmanns, Hall in Tirol 2000.

La conclujiun dl pachet

Alois Mock
(1934 – 2017)

Al é sté Vizecanzelier y Minister di Afars cun l’ester austriach tl tëmp dla conclujiun dl pachet; al á fat da mediadú important por le stlarimënt de chestiuns davertes y l’apajamënt dl strit danter l’Austria y la Talia tla chestiun dl Südtirol davert dan l’ONU dal 1960 inant.

 

Lit.:
Mock, Alois: Standpunkte, Graz, Köln 1982.
Eichtinger, Martin/Wohnout, Helmut: Alois Mock. Ein Politiker schreibt Geschichte, Viena/Graz/Klagenfurt 2008.

Giulio Andreotti
(1919 – 2013)

Sciöche colaboradú de Alcide De Gasperi conesciôl bele la chestiun dl Südtirol. Al é sté comëmber de 33 governs danter le 1945 y le 1999 y set iadi Presidënt dl Consëi di ministri y insciö un di politics plü potënc dla Talia. Al á porté pro te na manira determinanta ala conclujiun dl pachet cun stlarimënc importanc a bëgn dl’autonomia dl Südtirol.

 

Lit.:
Andreotti, Giulio: De Gasperi visto da vicino, Milan 1986.
Monzali, Luciano: Die Lösung eines europäischen Minderheitenkonflikts: Giulio Andreotti, Italien und die Südtirol-Streitbeilegung vor der UNO 1989-1992, Europa-Gespräche, Institut für Geschichte, Stiftung Universität Hildesheim, Hildesheim 2017

Roland Riz
(*1927)

Dal 1958 al 1987, cun n’interuziun, él sté rapresentant dl Südtirol tla Ciamena di deputac taliana y dal 1987 al 1996 senatur; ti agn dezisifs dal 1991 al 1992 ál mené, sciöche suzessur de Magnago a ce dla SVP, les tratatives delicates por la conclujiun dl pachet dl Südtirol.

Lit.:
Dubis, Klaus (dé fora) Roland Riz 75: Festschrift, Balsan 2002.
 
Michele, Andrea Di/Palermo, Francesco/Pallaver, Günther (dé fora): 1992. Fine di un conflitto. Dieci anni dalla chiusura della questione sudtirolese, Bologna 2003.