Alcide Berloffa

(1922 – 2011)

Scomenciamënt politich nü

Alcide Berloffa é dlungia Silvius Magnago öna dles personalités plü importantes por la storia y le svilup dl’autonomia dl Südtirol. Te so impëgn lunch tla politica ál acompagné cun gran sensibilité y sëns de compromis les tratatives danter Roma, Viena y Balsan. Dl 2001 ál podü pié do le Pest Vësco Dr. Joseph Gargitter por so contribut ala convivënza tl Südtirol.

“Trëi ores ési stá adöm, zënza n gote d’ega, zënza na sora telefonada, ëi dui da susc. Magnago stentâ feter da crëie: ‘Berloffa, ël m‘á ascuté sö trëi ores alalungia, trëi ores!’ Y a me m’á Moro dit: ‘I arati che a chësta porsona podunse ti avëi crëta’. Chisc é momënc dë dezisifs.”.


Alcide Berloffa, 2002


“Al n’ê nia na scora por imparé da convire. I messân instësc ciaré da capí co che ara foss jüda.”


Alcide Berloffa, 2002

Infanzia
y familia

Berloffa é nasciü dl 1922 tl Trentin sciöche pröm möt te na familia de cin‘ mituns che é spo gnüda a sté a Balsan dl 1928. So pere á lauré pro la costruziun dl implant idroeletrich a Kardaun. Berloffa é chersciü sö a Rentsch y á imparé da conësce le Südtirol todësch.

Mediaziun y conzialiaziun

Dl 1948 fej Berloffa pert dl pröm consëi dl Comun da Balsan lité democraticamënter. Al capësc la malcontentëza di aconsiadus todësc mo al ciara ince da ti fá capí la situaziun dla popolaziun taliana. Le vizeombolt é Silvius Magnago. Dal 1953 al 1976 é Berloffa deputat dl Parlamënt a Roma. Dl 1959 devëntel, sciöche comëmber dla direziun dl partí dla Democrazia Cristiana, colaboradú strënt de Aldo Moro. Tla Comisciun di 19, istituida dl 1961 por le Südtirol, ál la crëta de trames les perts. Ala fin fejel rové adöm Aldo Moro y Silvius Magnago.

Danter i frunc

L’acordanza de trasferimënt Hitler-Mussolini, l’opziun dl 1939, y l’entrada te vera dla Talia dl 1940 stlüj jö la jonëza de Berloffa. Bele denanche rové la scora da geometer vëgnel nominé, avisa sciöche Magnago, tla comisciun che relevëia la proprieté dla jënt dl Südtirol che á opté. N valgügn compagns vá sot pro la Wehrmacht, d’atri vá pro i soldas talians. Ince Berloffa vëgn cherdé sot les ermes. Do l’ocupaziun todëscia de setëmber dl 1943 laorel al raiun industrial de Balsan.

Laur a puntin
por l’autonomia

Alcide Berloffa eserzitëia ciamó dî alalungia na funziun importanta por la realisaziun dl’autonomia. Dal 1972 al 1994 él presidënt dla Comisciun di 6 y di 12. Dal 1977 al 1994 él comëmber dl Consëi de Stat. Al colaborëia al’istituziun dl’Université Lëdia de Balsan y dl 2002 devëntel so vizepresidënt. Alcide Berloffa mör ai 25 de forá dl 2011. Al ê maridé cun Vanda Segato cun chëra che al á albü n möt y na möta, Paolo und Giovanna.